UMESH

​

Per posar-vos en context, us expliquem arrel d’on prové el problema de l’Umesh i la seva família i la necessitat d’aquesta donació econòmica.

​

La primavera del 2015, hi va haver dos devastadors terratrèmols de 7,8 i 7,3 en l’escala de Richter, i posteriorment hi va haver milers de rèpliques durant el darrer any. Segons xifres oficials es van registrar 8.712 morts, 22.495 ferits i més de 3.000.000 de persones sense llar.

​

Nepal abans del terratrèmol ja era un país del qual mancava de solucions socials y patia una pobresa en molts àmbits, però a partir d’aquesta devastadora catàstrofe va generar una situació d’extrema emergència en varies regions del qual moltes associacions y ONG van començar a cooperar per tal d’oferir ajuda imminent al Nepal.

Un cop passats els primers dies, molts dels habitants amb vida i sense llar, van recuperar totes les pertinences possibles i van haver d’abandonar els seus pobles que havien quedat completament destruïts i traslladar-se a refugis temporals, camps de desplaçats o camps de refugiats, construïts amb plàstics, bambús i xapes metàl·liques a l’espera de solucions per poder reconstruir els seus propis habitatges.

​

Aquest és el cas de l’Umesh i la seva família. Ells viuen a Champi (Laltipur), una zona rural, com la majoria de les àrees del Nepal, on la comunicació viària és complicada. El seu habitatge i juntament amb els habitatges dels seus veïns van caure i enderrocar-se amb el primer terratrèmol a l’Abril del 2015.

Primer amb l’ajuda d’alguna associació, els van proporcionar plàstics i bambús al mateix poble formant amb vàries famílies un petit camp de desplaçats, per poder construir-se un cobert tot i dormir al terra, ja que van coincidir els terratrèmols amb l’inici de les plujes fortes i els monsons. Uns mesos més tard, la mateixa associació els van proporcionar lavabos portàtils estil “policlin” per el poble. I actualment, al cap de 3 anys, encara viuen amb cases provisionals de xapa, plàstics i bambú, juntament amb altres famílies.