junts per una nova llar
UMESH
Anècdotes
El regal que ens van fer abans de marxar . . .
Cada vespre abans d'anar a dormir l'Umesh agafava el mòbil (d'aquets antics sense whatsapp i amb blanc i negre) per parlar amb la seva "Momi", saber com estava i dir-li que ell estava bé.
Vam agafar tant vincle amb ell i havíem sentit tants cops la veu de la seva mare que teniem la necessitat de voler-la a conèixer. Ell va aprofitar per comentar-nos que, ja que nosaltres volíem un kukuri fet a mà (ganibet nepalí), un amic del poble ens el podría fer i recollir-lo quan anéssim a visitar a la seva mare.
Després de tot un dia complicat per poder arribar al poble, vam veure al fons de la mirada, en mig de la muntaya, una dona molt petitona cridant NAMASTÉ... i sí,, era la mare de l'Umesh.
Amb un somriure i mil abraçades, ens va donar el kukuri i ens va deixar amb llàgrimes als ulls després de dir-nos: no vull que me'l pagueu, perquè si me'l pagueu quan el feu servir no pensareu amb nosaltres, i si us el regalo sempre us recordareu de nosaltres.
Aquell kukuri valia 25€, i nosaltres no paravem de pensar que amb això podien menjar tota una setmana...
A partir d'aquell moment, se'ns va commoure tot per dins, i vam saber que sempre formarien part de la nostre vida i que ho fariem tot per a ells. I aquí ens trobem, creant un petit projecte per un habitatge per a ells.
El gos que vam adoptar , en Dalbhat . . .
L'altre gran història és la d'en Dalhbat, el gos que vam acollir a Nepal. Al poble van neixer 3 gossos, els quals rarament els tenen com animals de companyia, però els voluntaris en aquell moment vam adoptar-lo, posant-li el nom del menjar típic nepalí per tal de conscienciar a la gent del poble amb el cuidat d'un gos.
Amb l'ajuda de l'Umesh el vam desparacitar i treure totes les puçes i el vam adoptar. El rentava, el cuidava i el mimava... però el dia que nosaltres vam marxar del poble no sabiem amb qui deixar el gos, i li va faltar temps a l'Umesh per dir que se'l quedava ell.
L'ha cuidat i se l'ha estimat com mai s'hagués imaginat, ja que acostumen a ser gossos callejeros. Però desgraciadament, aquest hivern, un conductor begut el va atropellar i va acabar amb la vida d'en Dalbhat... l'Umesh no ho va poder perdonar i el va denunciar fins que el conductor va acabar a la pressó unes setmanes i amb l'obligació de regalar-li un nou gos.
És una història que ens va commoure per dins, ja que penseu que segur que era de les primeres i poques denúncies per protecció de gossos. Dalbhat... tots t'estimem allà on siguis.